AVIS LEGAL

El present text es constitueix com l’Avís Legal de la Web propietat de Ressonància de Tarragona SL, que es troba en la següent URL www.ressonanciadetarragona.com . Ressonància de Tarragona S.L. és una entitat amb domicili social es troba situat al carrer Sta. Joaquima de Vedruna 23, baixos 43002, Tarragona, amb NIF B-43.810.357 i inscrita al Registre Mercantil de Tarragona.

La utilització del Portal atribueix la condició d’usuari del Portal (en endavant, “l’Usuari”) i implica l’acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per Ressonància de Tarragona SL en el mateix moment en què l’Usuari accedeixi al Portal.

Així mateix s’informa, en virtut del que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de dades de caràcter personal, Ressonància de Tarragona , SL es compromet a guardar la més estricta confidencialitat sobre les informacions i / o documentació a la qual tingui accés en l’exercici de les seves funcions, no podent usar-la més que per als usos previstos en la relació pacient / metge o client / centre preestablerta. Tampoc podrà divulgar o posar en coneixement de tercers la informació esmentada sense el consentiment previ de l’afectat per escrit.

Ressonància de Tarragona , S.L es compromet a tenir implementades les mesures de seguretat que corresponguin en virtut del que estableix el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal (RD 994/1999).

ONFIDENCIALITAT DEL DRET A LA INTIMITAT I DEL SECRET PROFESSIONAL

Art. 28.
El metge té el deure de respectar el dret de tota persona a la seva intimitat amb la condició que els límits d’aquesta sols pot fixar-los l’interessat. Per tant, el metge, excepte l’exprés consentiment del pacient o per desig d’aquest, no ha de permetre que persones estranyes a l’acte mèdic el presenciïn, sense una raó considerada justificada.

Art. 29.
El metge no ha de permetre l’exhibició d’actes mèdics que hagin estat fotografiats o filmats, fora del cas que es consideri convenient a fins educatius o de divulgació científica. Però si amb la presentació d’aquests documents, o de la història mèdica, es pogués identificar la persona del pacient, hi haurà ineludiblement la prèvia autorització explícita d’aquest últim. Malgrat l’existència d’aquesta autorització, el metge evitarà al màxim que es pugui identificar la persona.

Art. 30.
El metge té el deure de guardar secret tot allò que el pacient li hagi confiat, el que hagi vist, hagi deduït i tota la documentació produïda en el seu exercici professional, i procurarà ésser tan discret que ni directament ni indirectament res no pugui ser descobert.

Art. 34.
El metge té el deure d’exigir als seus col·laboradors, sanitaris i no sanitaris, la més absoluta discreció.

Art. 35.
Cadascun dels metges que participen en un equip mèdic té el deure de preservar la confidencialitat de les dades del pacient, però en benefici d’aquest i de la bona atenció mèdica, poden, en els justos límits necessaris, compartir el secret.